POCS GRAUS I MENYS POSTGRAUS

JAUME SUREDA

Diario de Mallorca

 

 

Fa poc, des d’aquestes pàgines, assenyalava que Balears és la comunitat autònoma que dedica menys recursos a l’ensenyament superior. No repetiré les diverses evidències que aportava per sustentar l’asseveració. Però sí que assenyalaré una nova dada que corrobora el maltractament que, des de temps enrere, s’infligeix a la universitat. La dada és la següent: mentre que en els darrers deu anys (entre el 2008 i el 2018) el pressupost de Balears dedicat a l’educació s’ha incrementat en un 16,66% , el de la UIB ho ha fet en gairebé cinc punts menys (11,89%). Balears, recordem-ho, és la comunitat que dedica una menor proporció del seu pressupost educatiu a l’ensenyament superior.

¿Com és possible que, amb aquest tractament econòmic, el sistema universitari Balear no només no hagi explotat sinó que fins i tot en determinats àmbits estigui ben posicionat? D’entre els diversos factors que ho expliquen n’hi ha un que, segons el meu parer, és fonamental: no ha fet figa perquè és un sistema de dimensions gairebé raquítiques. La seva flacor es manifesta, entre altres coses, amb una oferta d’estudis molt escassa, de les més pobres, en termes quantitatius, de tot Espanya. Vegem algunes de les evidències que ho corroboren.

Balears és una de les dues comunitats que ofereixen menys estudis de grau (el que abans eren les llicenciatures i diplomatures). Segons les dades publicades pel Ministeri al 2016 (les darreres oficials i públiques) Balears tenia 36 estudis de grau verificats, la qual cosa ens situava com la comunitat autònoma d’Espanya on es podien cursar menys estudis d’aquest nivell. Segons dades no oficials recopilades enguany de les webs universitàries, la Universitat de La Rioja només n’ofereix 19. Els estudiants de Logroño i de tota La Rioja, però, tenen a escassos kilòmetres la Universitat del País Basc, amb una oferta de gairebé 70 estudis de grau; o la de Saragossa, amb més de 50.

El nombre d’estudis de postgrau també ens situa a les darreres posicions. En el 2016, Balears havia verificat 48 programes de màster i només Castilla La Mancha (amb 44) en tenia menys. Dades d’enguany, basades en l’anàlisi de l’oferta real, mostren que a Castella La Manxa ja se n’ofereixen més que a Balears (38 a 33) però –conhort per als que no els hi agrada ser els darrers de la cua– la Universidad de La Rioja només n’ofereix 12. Per calibrar millor el significat del nombre de màsters que ofereix la UIB (33) és convenient saber que, per exemple, a la Universidad de Jaén se’n poden cursar 47, i a la de Granada, que està a poc més d’una hora en cotxe, 103.

Hi ha un indicador important que mostra no només la magror de l’oferta formativa universitària de Balears sinó també una tendència especialment perillosa. Ens referim a la ràtio entre màsters i graus. S’ha calculat que per al conjunt de les universitats públiques espanyoles aquesta quocient és d’1,41, mentre que a Balears just arriba al 0,92. Això indica, entre altres coses, que es va configurant una universitat que prima els estudis (pocs) de primer cicle sobre els de postgrau (encara més pocs). Seguir aquesta senda, apostar, de forma conscient o inconscient, per una universitat de primer cicle, afectarà, prest o tard, a la competitivitat en recerca de la UIB. Un àmbit, el de recerca, en què la UIB, per circumstàncies a les quals ara no em referiré, està ben posicionada.

Tenim un sistema universitari amb una de les ofertes més esquifides d’Espanya. Però també és cert que Balears és la comunitat amb taxa d’escolarització en educació universitària més baixa de tot l’estat. A Balears és del 14,9% –per davall, fins i tot, de Ceuta i Melilla– mentre que la mitjana espanyola és del 37,4%. I així arribam a l’eterna qüestió de si és primer l’ou o la gallina; de si tenim poca demanda d’estudis universitaris perquè l’oferta és raquítica o, al revés, si és l’oferta la que condiciona la demanda. És molt probable que mentre ens entretinguem a resoldre aquet dilema es continuïn dedicant els recursos a objectius polítics més rendibles. I així, mentre discutim, continuarem amb pocs estudis i pocs estudiants universitaris. Me tem que, al cap i a la fi, són molts els que pensen que a Balears els estudis universitaris són ben poc necessaris. 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.