LLENGUA O DIALECTE

Albert Candela

Escriure o parlar d’un idioma, d’una llengua o dialecte es veritablement dificultós, no tothom ho entén de la mateixa manera, és un tema que toca la fibra més sensible de la majoria de les persones per la seva politització. A les Illes Balears ens afecta especialment, deixant a un costat el castellà, que té poques dubtes, tenim el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, hi ha opinions que pensen que no tenen res a veure amb el català, especialment per l’anticatalanisme instal·lat a les Illes Balears

Voldria que aquest escrit s’interpretés com una opinió lliure i no polititzada, sols com una expressió del meu pensament envers a si el català o el mallorquí són una llengua o un dialecte.

El mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, no es poden entendre com idiomes, ningú es pot creure que a les Balears es parlen quatre idiomes diferents, quan un mallorquí va a Eivissa o a Formentera o un menorquí a Mallorca s’entenen perfectament uns amb els altres, per tant està clar que a totes les illes es parla el mateix idioma amb la diferència d’un cert nombre de paraules que identifiquen a cada illa, però que aquestes paraules diferents no determinen una diferencia d’idioma, sinó de dialecte. Pels que tenen dubtes sobre si el mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer són idiomes o dialectes, en Francesc de B. Moll citava: “Són totes dues coses, entre llengua i dialecte no hi ha una diferència substancial, sols el punt de comparació”.

Podem posar l’exemple del castellà de Madrid, és una llengua si el compares amb el francès de Lyon, però sí que és un dialecte si el compares en relació amb el castellà de Lleó, per tant el mallorquí és una llengua si el comparem amb el castellà i un dialecte si el comparem amb el lleidatà o valencià.

També tenim els subdialectes, que no són dialectes inferiors, ni sub-idiomes, sinó una forma especial de l’idioma en una àrea geogràfica determinada com per exemple el pollencí, bunyolí, solleric, etc. – si anem a Sóller sentirem mots com “aubaina” i altres que només es parlen a Sóller o “ubiti” que només la fan servir a Bunyola -  però totes són mallorquí, i per tan totes són català, tal com diu la Reial Acadèmia de la Llengua: “Mallorquín: variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca”.

Hi ha molts de ciutadans de les nostres illes que no en volen sentir parlar del català, sols del balear o del mallorquí, posen el català a nivell de dialecte, per fòbia o pel anticatalanisme fomentat i malentès des de fa molts d’anys, però com he dit antes i segons la Real Acadèmia de la Llengua, el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer són varietats del català.

La formalitat de la llengua es distingués entre llengua col·loquial o popular i llengua literària, en el àmbit o llenguatge familiar es parla la llengua col·loquial, però en escriure un article, un treball, novel·la, destinat a la difusió, s’ha d’ utilitzar el llenguatge literari, adequat a la normativa gramatical.

Això és lo correcte, sé ben cert que no tothom opina com jo, els hi tinc un gran respecte als que no ho fan, però entre tots, malgrat les diferències, hauríem de fer valer la importància de l’idioma, llengua o dialecte per fomentar la riquesa de la nostra llengua o dialecte, que mai es per separar si no per ajuntar.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.