LA RELACIÓ ENTRE EL QUE PENSO, DIC I FAIG

IVAN MIR

 

Que n'és difícil mantenir-se al centre, ser objectiu, just... Que n'és de difícil obtenir respostes amb ment clara i serena, d'aquelles que anomenen salomòniques i que encara no estan escrites.

És difícil, pot ser atrevit, però vegades interessant veure com desgranes les coses i obtenen un caire diferent.

Sense pretensió ni una, de rèdit ni publicitat, començaré xerrant de jo mateix, que porto dins i defora les sigles LGBTI, em plantejo que no hi ha bo o dolent sinó m'agrada o no m'agrada, dedico temps a la política i tinc una petita empresa, aquests dos darrers fets, m'obliguen aturar en la meva carrera per agafar aire i decidir que és el que m'agrada l'hora de xerrar i/o actuar plantejant en moltes ocasions conflictes entre el que és just i el que és necessari i a vegades entre el factor econòmic i social.

¿A què ve tot aquest plantejament? Doncs que com a militant d'un partit de centre com El PI, que dóna suport al col·lectiu LGBTI des de les administracions i que és acceptat d'altra banda pel mateix col·lectiu, podria observar de forma contemplativa, com s'ataca als meus adversaris polítics.

Però part dels meus adversaris el passat dia 6 de juliol volien sumar-se en la mateixa reivindicació que jo.

Com a polític, m'agrada perquè estem d'acord, però no m'agrada perquè em pot llevar algun vot.

Com a membre del col·lectiu LGBTI, m'agrada que s'hi sumin perquè volen defensar els meus drets, però no m'agrada que s'ajuntin amb els que els volen abolir.

Però que representa el dia de L'Orgull? Hi vull tothom?

A ulls meus, és la reivindicació de la diversitat i la igualtat independentment del genere, l'orientació sexual, rol, etc. Un dia per fer memòria també d'aquelles persones que els hi han llevat la vida per la seva condició, algunes d'anònimes i d'altres com reconeguts poetes o artistes, es un dia per donar suport, a aquelles persones que han patit o estan patint, han estat i són discriminades també per ser com són, per donar llum a la foscor de sentir-se sol.

Llavors com a polític, m'agrada que es defensi el que crec millor per a la societat, com a membre del col·lectiu LGBTI m'agrada que ideologies divergents a la meva vulguin defensar els meus drets.

Quan un espectre polític dóna colzades per fer seva exclusivament una bandera, no està afavorint els qui ens identifiquem amb aquesta, simplement està posant noves etiquetes Esquerra LGBTI/Dreta homòfoba, les mateixes etiquetes que l'orgull, en el seu fons de ser volia acabar, com per exemple, els fillets de blau i les filletes de rosa... La dreta té dret a replantejar- se, acceptant els avanços de la societat.

Diversitat, de raça, sexe, orientació, rol, però també de creença religiosa, o política.

No es defensa la diversitat si no es fa transversalment. Aquest any ha tingut rebombori amb el dia de L'orgull, però també inconscientment o no, polaritzem la societat amb molts de temes com la llengua, el medi ambient, etc. Hi ha causes que si realment hi creiem, hem de permetre que siguin de tots, hem de voler que siguin de tots.

Humilment, gràcies a totes i tots el que de forma sincera i honesta, heu intentat participar en el dia de l'orgull formant part i acceptant la diversitat, tolerància i la transversalitat.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.