CORONAVIRUS: PANDÈMIA GLOBAL O CIRC MEDIÀTIC?

SION GELABERT

 

 

No sé que en pensareu vosaltres, però a mi, tot aquest show del Coronavirus em fa pudor de socarrim. M’explico. Un bon dia ens vam assabentar que a certa ciutat xinesa, de la qual jo, perdoneu la meva ignorància supina, no n’havia sentit a parlar ni per casualitat, s’havia iniciat una espècie de malaltia que s’estenia com el foc en un magatzem de plàstics.

De cop i volta van començar les especulacions, que si el focus estava a un mercat de l'esmentada ciutat i que provenia, molt probablement, d’una sopa de ratpenat (eeeggggssss), que si la gent queia fulminada en meitat del carrer, que...en fi, de tot.

Jo vaig pensar, en aquell moment, que tot allò em quedava molt enfora, més o menys on Crist va perdre la sabata i vaig decidir de demanar-me una altre cervesa i a fer la mar. Però de cop i volta resulta que les xifres de contagiats es començaren a disparar, alhora que s’informava de no sé quants centenars de morts. Vos o prometo, veure les cares dels que m’envoltaven era per a posar-hi cadires. Jo, com que m’agrada això de fer números i, perquè no dir-ho, tenir arguments per deixar a la resta com una colla de beneitarros amb retard, vaig agafar el mòbil i vaig fer una senzilla regla de tres amb el resultat que només el 2% dels afectats acabava veient la parca. Alarmistes, vaig pensar.

Però com qui no vol la cosa el virus aquest devia tenir viatgera i, ni curt ni mandrós el tio, va i comença a pul·lular per mig planeta. De cop i volta el virus pesat aquest era portada a tots els informatius, les xarxes socials n’anaven plenes i els més caps de fava de tots ja parlaven de la fi del món. Posa’m una altra cervesa que aquí encara riurem.

Mentre les autoritats sanitàries demanaven mantenir la calma, a les farmàcies de mig món s’esgotaven les màscares, jo encara no he vist ningú per Palma amb una a la boca, però en fi. Començaren a sorgir informacions que el virus ja era a Espanya, que fins i tot una dona d’origen xinès, viatgera d’un dels nostres molt apreciats creuers, havia estat a Palma. Bufa, això ja comença a fer pudor, a veure si serà veritat que val més que em posi a tremolar (calla, que pot ser es pensen que la tremolor és per febre i t’apliquen el protocol del Coronavirus). Res, una altra cervesa, per favor, i ja que hi ets unes olivetes.

Ara, resulta que ja en tenim 12 de contagiats, i fins i tot n’hi ha un, sevillano, que no se sap com dimonis l’ha pogut agafar si ni tan sols sortia de casa ni per a llençar els fems. Collons tu, això va en serio.

Aquell mateix dia, mentre em preguntava si em demanava la vuitena cervesa o em passava a beuratges més espirituosos, cosa que al final vaig fer, a la tele va a aparèixer un CORONAVIRUS, amb unes lletres tan grans que em pensava que em queien a sobre i em xafarien. Tot seguit, una sèrie de setciències, la principal virtut dels quals és saber-ho tot i no tenir ni punyetera idea de res, es van posar a dissertar sobre el virus i tots els mals que ens esperaven. Em va semblar molt interessant l’aportació d’un tal Rivera no sé què, de professió torero i vividor. Dic, idò, encara en faran “corridas” aquests. Des d’Ana Rosa Quintana, tota una especialista en temes mèdics, a Susana Griso, de la qual tots sabeu que és una eminència en matèria sanitària i fins l’inefable Jorge Javier Vázquez, el qual només li va mancar canviar el nom del seu infumable programa pel de SALVAMÉ, DEL CORONAVIRUS NARANJA, LIMÓN...(serveixis a posar la fruita que més li vengui de gust) es van llençar a informar-nos del que ens esperava, allò feia por. Redeu, amable mesonero, otro Gin Tonic, por favor. Si això dura molt agafaré una bona sel·lera.

Bé, que ja començo a anar una mica piripi, resulta que la cosa no és tan greu, que els que moren, diuen, havien tingut malalties prèvies o quelcom així. En fi, que tot plegat sembla més un mal acudit que una amenaça real a la continuïtat de la raça humana en aquest planeta.

Només puc arribar a una conclusió, algú està interessat en què ens acollonim, i si ho està és perquè hi té a guanyar. Qui?, no ho sé, però de ben segur els anunciants de les cadenes televisives en les hores d’aquests interessants programes de divulgació científica, en deuen estar ben contents. Ens venen por per a vendre’ns seguretat (pufff), i què podem fer per viure sense por?. Apaga la tele i demana’t l’avant darrer Gin Tonic.

I ara un consell per evitar-vos el contagi del Coronavirus. Mengeu dos dents d’all. No serveix de res, però no se vos acostarà ningú.

 

Salut i força

 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.