A EFECTES DEL BOOM

GULLEM MUT SALVÀ

 

 

 

Per parlar de Balears a nivell polític és gairebé imprescindible tenir en compte alguns esdeveniments que han succeït al llarg de la història a l’estat espanyol i el continent europeu. Tot i que en el primer cas la relació és més directe i evident, el segon no deixa de ser important per les influències i repercussions que acaben per tenir a la pell de brau i a les antigues Gimnèsies.

El boom turístic i l’autonomia foren elements que canviaren radicalment l’organització econòmica i política, però s’ha de tenir en compte que sense democràcia no hi hauria autonomia, i sense Estat del Benestar a Europa, difícilment coneixeríem el turisme actual i passat. L’arribada gairebé massiva de gent d’altres indrets –treballadors i turistes- fou un canvi sobtat per a una societat tradicional i rural que s’ha de tenir en compte, però que també en deixà alguns buits alhora de gestionar certs aspectes per el benestar dels ciutadans a nivell institucional.

L’economia basada tradicionalment en el sector primari i una incipient indústria i comerç, gaudia d’una connectivitat ferroviària que ja la voldríem tenir ara. L’arribada del turisme n’esflorà les bases i féu prosperar una classe mitjana que, amb l’autonomia, hi trobaria el seu marge de poder. Així en termes generals, podríem dir que d’una societat antiga “de porcs i de senyors” es tornà en una “de cambrers i hotelers”, amb una decadència gairebé anunciada per a pocs, els privilegiats, cap a una oportunitat per a molts. També de la reduïda burgesia de principis de segle XX es passava el testimoni a un empresariat fonamentat en les activitats turístiques que gairebé monocultiven, encara ara, l’economia illenca.

Així, aquells fills del principi de l’època reformista del franquisme trobarien, en la Transició i l’autonomia, un model polític que millorava les seves condicions socioeconòmiques i els feia pujar cap a les classes mitjanes benestants. Consider que aquesta idea es troba en el subconscient de molta gent major de 45 anys que ha vist com el canvi de dictadura a democràcia –vaja, la Transició- va suposar una millora en tots els aspectes de manera exponencial. Molts són els qui, provinents de casa humil han assolit uns nivells de vida mai imaginats en la seva joventut. Així, són molts els qui han vist passar de la humilitat a la ostentació en qüestió de poc temps.

Un canvi important que entenc que explica qüestions i pensaments tant importants a nivell polític i social com que les demandes polítiques de la societat han estat més de paraules que de fets. Però també per les fluixes reaccions davant  d’uns govern estatals que – posem per cas el REB- duen menystenint la defensa dels nostres interessos davant els d’altres territoris de la península ha estat la lògica majoritària que s’ha seguit a Balears des dels inicis de l’autonomia. Davant aquesta situació, i amb totes les limitacions que comporta, la joventut illenca ha de fer una reflexió: hem de seguir igual o volem canviar-ho?

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.