LA CARTA DELS PRESOS ENTRA EN JOC

ISABEL GARCIA PAGAN

LA VANGUARDIA

 

L’independentisme convoca un milió de persones en un acte de reafirmació col·lectiva. “Ho necessitàvem”. El president de la Generalitat es confessava després de participar en la manifestació de la Diada. “Necessitàvem coratge i ja el tenim”.

 

El d’ahir va ser un Onze de Setembre d’autoafirmació independentista al carrer, de resistència ciutadana després de set anys de mobilitzacions multitudinàries, de defensa dels líders independentistes empresonats i a l’estranger, però sense catarsi política possible mentre l’estratègia estigui sotmesa als avatars del Tribunal Suprem.

Una marea corall va recórrer més de sis quilòmetres de l’avinguda Diagonal – des de les Glòries fins al Palau Reial– amb gairebé un milió de persones fins a enderrocar en un escenari els murs del processisme, el 155 i la direcció de l’ Estat. No hi va haver discussió oficial sobre les xifres perquè l’estratègia de distensió de Pedro Sánchez també se centra en els detalls: la Delegació del Govern central a Catalunya va refusar entrar en un debat estèril en aquest moment del conflicte, i TVE va retransmetre la manifestació sense complexos.

Les entitats independentistes van certificar novament una capacitat de mobilització sense precedents i van marcar el seu terreny de joc davant Quim Torra. La presidenta de l’ ANC, Elisenda ­Paluzie, va exigir al Govern que es prepari per a un nou “embat democràtic” a l’ Estat, però els partits tenen els seus propis ritmes. Torra vol una mobilització constant als carrers en defensa dels drets civils, i les entitats van demanar al president que es mulli des de les institucions.

L’objectiu de la república és irrenunciable en els discursos, però no hi ha full de ruta sobre el com i el quan. La retòrica churchiliana del president Torra (“sang, esforç, suor i llàgrimes”) no resol les incògnites, però tampoc les resol el nou pragmatisme d’ERC, capitanejat per Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners. Aquesta situació obliga el Govern independentista i els partits que el sustenten a un complex joc d’equilibris.

En el seu discurs institucional de dilluns a la nit, Torra va cridar a la resistència ciutadana davant els processos judicials per l’1- O que planen a l’horitzó, però ahir el president es resignava davant els corresponsals estrangers quan admetia que no acceptaria una condemna dels líders independentistes presos, però tampoc no té possibilitats d’obrir les presons per alliberar-los.

Torra se sotmetrà a la decisió que prengui llavors la majoria independentista al Parlament, però tots els camins apuntats condueixen a una convocatòria electoral. I amb les municipals marcades al calendari i unes catalanes a la recambra, ni Puigdemont forjant la seva Crida Nacional ni Junqueras volen fer passos en fals en les ­seves formacions. Els últims dies el líder d’ERC ha augmentat la ­seva presència mediàtica des de Lledoners, i Puigdemont guanyarà en visibilitat amb la pròxima posada en marxa del Consell de la República. Mentrestant, totes les conselleries han remès al pre­sident els seus plans de legislatura, que Torra vol presentar abans del debat de política general convocat per al 2 d’octubre.

Fins al judici de l’1- O, que el ­Suprem pretén que comenci a ­finals d’any, o la cita amb les urnes, la reivindicació retòrica conviurà amb la mà estesa al Govern de Pedro Sánchez. Tot i que aquí, en el punt de partida, l’estratègia de Torra, l’expresident Puig­demont i Junqueras, i Junts per Catalunya i ERC al Parlament, també grinyola.

Mentre Torra i el seu grup parlamentari eviten posar la carta dels presos sobre una hipotètica mesa de negociació al·legant una petició explícita dels implicats, el vicepresident Pere Aragonès ­condicionava ahir qualsevol diàleg a “la llibertat dels presos po­lítics i el lliure retorn dels exi­liats”. Aquest va ser l’argumentari dels republicans per a la jornada, reproduït també pel president del grup parlamentari, Sergi Sabrià.

Tampoc no hi ha condicions en la moció impulsada pel PDECat que s’aprova avui al Congrés ique ha estat consensuada amb el PSOE. El text reclama un procés de diàleg en què “tothom pugui defensar les seves idees, aspira­cions i projectes lliurement” i que aspiri a “acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur”. I, a instàncies dels so­cialistes, “en el marc de l’ordenament jurídic vigent”.

L’escenari d’una negociació per a un referèndum pactat, que la Moncloa circumscriu a l’àmbit de l’autogovern i no pas de l’autodeterminació, a parer de l’ ANC és un retrocés al 2012 que “dilapida” els èxits de l’independentisme; per la CUP, simplement és una “utopia reaccionària”. Els anticapitalistes advoquen per la “desobediència col·lectiva i la construcció d’un contrapoder”, contra la tesi de Junqueras que no hi ha dreceres que evitin la negociació. Mentre que Òmnium defensa la importància de la unitat de l’independentisme, el fet que Ada Colau i Catalunya en Comú se sumin a la demanda de la llibertat dels ­presos i a la defensa d’un referèndum obre el ventall d’aliances al Parlament, amb els pressupostos en procés d’elaboració, però no resol pas el conflicte amb l’ Estat.

L’existència de líders independentistes empresonats és un escull a què el Govern de Sánchez tampoc no és immune. El ministre d’Afers Exteriors va admetre ahir que preferiria que no hi hagués ­dirigents independentistes a la presó. “Políticament haurien estat preferibles altres mesures”, va afirmar Josep Borrell, considerat el flagell de l’independentisme, tot i que va defensar la decisió del jutge Llarena de mantenir la presó preventiva. Haver compartit manifestacions de Societat Civil Catalana no va estalviar a Josep Borrell de convertir-se en un nou blanc de les crítiques del PP.

Ahir l’oposició va alternar la carpeta catalana amb l’ affair Montón, resolt amb nocturnitat amb la segona dimissió en cent ­dies al gabinet de Pedro Sánchez. El president espanyol s’aferra a la seva estratègia de “llei i diàleg” a Catalunya i retreu al PP la seva “irres­ponsabilitat d’ Estat” des de l’oposició. Tant els populars com Ciutadans ahir van preferir posar el focus sobre el Govern del PSOE. Tal com va fer després de la seva reunió a la Moncloa, Pablo Casado es tornava a prestar per “assumir el desgast” d’un altre 155 davant la “greu situació” que es viu a Catalunya, mentre que Albert Rivera acusava el president d’haver-se lliurat als independentistes.

La Diada no va ser més que el preàmbul de la “tardor calenta” anunciada per Torra a Sánchez a la seva reunió a la Moncloa amb commemoracions que col·lapsen el calendari. Tant com els milers de llaços grocs que van quedar a l’avinguda

 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.